Em donares la vida,
calmant el meu plor,
oferint-me la llet,
amb la teua dolçor.
Em mostrares tendresa,
afecte i amor,
em vestires amb prendes,
de dibuixos i flors.
Em rentares la cara,
em cambiares llançols,
em renyires a voltes,
esgarrant-se-te el cor.
Em netejares ferides,
m’espantares malsons,
estigueres desperta,
quant sentia dolor.
Em deixares la vida,
sembradeta d’amor,
em posares el ritme,
a les meues cançons.
I encara sóc xicoteta,
per parlar d’emocions,
però si tú no estigueres,
no imagine cap món.
De Neus i Laia per a la Mamà, ...amb la especial col.laboració del Papà.
